dilluns, 29 de juliol del 2013

Una altre categoria zombi: els avantatges competitius



Hi ha un concepte que crec és molt d'aplicació als temps que corren. Es el concepte "categoria zombi". Jo l'he sentit inicialment a Joan Subirats, però l'han utilitzat abans Ulrich Beck, Umair Haque.. i fins i tot hi ha un llibre dedicat a la economia zombi. 

Per tots aquests autors, les categories zombi són aquelles idees que continuen funcionant, més o menys, per inèrcia, però que no són pròpies del nostre temps. Aquest terme seria d'aplicació a moltes, moltes coses.. i institucions, que continuen funcionant, encara que ho fan, sobretot, per inèrcia. Recordo un concepte que vaig aprendre a classe de Geologia, que era, més o menys, que les pedres només són estables en les condicions de la seva formació. Si extenem el concepte a institucions i conceptes.. poden anar molt lluny, sobretot ara que estem en moments líquids, en afortunada expressió de Zygmunt Bauman.

Doncs bé, sembla que dins aquesta categoria d'idees que no són vàlides, podriem incloure-hi la d'avantatge competitiu, entés com a més o menys permanent. En la identificació i manteniment d'aquests avantatges competitius es basa l'estratègia clàssica . Això ja ho explicava Steve Denning en un post, publicat  a Forbes, on comentava la fallida de l'empresa de consultoria de Michael Porter, que segons sembla ser, no són  capaços d'aplicarse les seves pròpies receptes. 

Ara, Denning insisteix, en un altre post, dedicat a un llibre que acaba de sortir: The end of competitive advantage (per cert, més car en versió Kindle que en versió hardcover.. el que donaria per un altre comentari sobre les polítiques de les editorials.. zombis). Aquest llibre insisteix en el fet de que "except where generated by government regulation, "sustainable competitive advantage simply doesn’t exist". Això explica la necessitat de connivències entre els reguladors i els regulats: l'avantatge competitiva s'aconseguia al palco del Bernabeu.. i al del Barça, també, clar. Fins que les demandes de transparència de la societat han posat això - que tampoc estava al'abast de tothom  - una mica més difícil.




Altres idees a seguir, entre moltes d'altres  presents en el post són: 


  • La presunció d'estabilitat crea mals reflexes: inercia, rutines , lluites de poder, ceguesa devant els canvis..
  • La amenaça competitiva més significativa no és dins la pròpia "industria", com deia Porter
  • Les amenaces més fortes a una avantatge competitiva donada poden emergir de d'un lloc perifèric o no.obvi
  • En un món d'avantatges temporals, cal que la innovació sigui un procés nuclear a les organitzacions.

En realitat, el que ve a confirmar és allò que ja va dir David de Ugarte, citant Juan Urrutia: "en el capitalismo que viene, sólo la continuidad de la innovación produce rentas"

Això es pot interpretar de moltes maneres. Però sempre tenint en compte que allò que abans funcionava, els valors clàssics de la societat industrial: identificar i seguir les regles, ser obedient i treballador, esperar instruccions, i moltes d'áltres, estan passant a ser també valors  zombi.