dimarts, 28 de juny del 2011

Lideratge i credibilitat

John Hagel, en el seu ultim post, assenyala una curiosa paradoxa: mentre la credibilitat és cada cop considerada més important, les institucions són cada cop menys creïbles.

Possiblement, la raó d'de la paradoxa inicial és que el que funcionava per a construïr la credibilitat fa un temps, ja no funciona ara.

La credibilitat es construïa abans a partir de mostrar fortaleses, sense cap mena de fractures, i certeses. Ara, ja no és així. En aquests moments de canvi, informació, wikileaks i transparència, si alguna persona, empresa o institució només mostra certeses i fortaleses.. no ens la creiem. I així els va.

Com es construeix, ara, la confiança?.. l'equilibri de la confiança passa de mirar enrera (que ha estat capaç de fer?) a mirar endevant: (qué serà capaç de fer).. i ací, les certeses i l'arrogància ajuden poc.

Homenaje


.. i expressar la pròpia vulnerabilitat també ajuda a construïr credibilitat. Pensem en la gent apassionada per quelcom. No té temps ni ganes de construïr una façana que ensenyi les seves fortaleses i amagui les seves debilitats. El que veus és el que hi ha. I comparteixen les seves preocupacions, el que genera converses, i fluxes de coneixement tàcit.

Una bona manera de generar confiança és proporcionar accés al coneixement tàcit. Per fer això, has de compartir la teva real visió del tema, els punts més clars i els foscos. No s'hi val la visió triunfal. I ensenyar també el que no veus clar: compartir les teves vulnerabilitats.

.. i això té molt a veure amb el rol dels líders a les organitzacions. El lideratge està basat en la credibilitat. I l'enfocament "macho" - jo tinc totes les últimes respostes".. senzillament, no funciona. El que funciona, és demostrar que es té confiança en l'equip.. que, de la mateixa manera, cal que la mereixi. I, llavors, el paper del líder és clar: proporcionar fites, i treure obstacles.

Però això no és tot. Un altre aspecte de la credibilitat és el joc net. I això té a veure amb la escala de valors real de l'organització. Amb la estabilitat i la remuneració. Però això ja dóna per un altre post..







dimecres, 1 de juny del 2011

El mando y ordeno ja no funciona


















Ho estem veient darrerament. En la societat i en les empreses. La gent surt al carrer i ocupa les places sense que les convoquin els partits, els professionals de la convocatòria. La gent escolta música i veu i sèries comprar-la als professionals, les distribuïdores. I cada cop els músics viuen millor. El Sr. Cebrián i el Sr Godó ja no decideixen el que llegeixo, no poden desterrar determinades notícies a l'oblit. Som una societat millor informada.

Qué és el que fa això possible? ..molta gent en parla, pero pocs amb la claredat de Clay Shirky, en el seu ja seminal Here comes everybody: la tecnologia ha rebaixat els costos d'associar-se, de tal manera, que el que abans era reservat als professionals, ara pot ser dut a terme per "amateurs", que possiblement ho faran millor. No hi ha millor professional que l'amateur engrescat, dotat de recursos assequibles. Això està canviant el món.

Quina repercussió té això per les empreses?

Totes. En la seva relació amb els mercats, amb els clients, i amb els seus propis treballadors, el seu actiu més important. A les empreses ara ja són majoritaris els treballadors del coneixement, identificats com a tals per Peter Drucker, en el seu ja llunyà "la sociedads postcapitalista". I als treballadors del coneixement ja no els són d'aplicació els models de gestió del segle XX, originats, pensats i utilíssims en unes altres circumstàncies, però ja obsolets, encara que majoritàriament ensenyats a les escoles de negocis. Per els treballadors del segle XXI ja no els serveixen les organitzacions burocratitzades, basada en una escala de comandament basada en la jerarquia més que en el merit. Als nous treballadors no s'els pot donar ordres. Cal apassionar-los, engrescar-los i fer-los cas. I així fan meravelles. També a Catalunya.. Igual que els amateurs engrescats.

Josep Julià
@pepjulia
josep.julia@bcn.auren.es